PROGRAMA 9 - novembre - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

   1.  “Adagi de la simfonia nº5"                              Gustav Mahler     
   2.  " Simfonia nº1 Tità"                                        Gustav Mahler

• I - langsam, schleppene 
• II - scherzo: kräftig bewegti, doch nicht zu schnell
• III - trauermarsch: feierlich und gemessen, ohne zu schleppen
• IV - stürmich bewegt

   3. " Concert per flauta i orquestra en sol Major" 1r moviment Allegro
                                                                                        Carl Stamitz
   4. " Elegiac trio"                                                             Arnold Bax


“Adagi de la simfonia nº5"

Mort a Venecia  és una pel·lícula framco-italiana dirigida por Liuchino Visconti. És una adaptació  d'una novela de Thomas Mann.
Aquesta cinta, una de les últimes del seu director, fou nominada al oscar al millor vestuari.
 És una disquisició estètic-filosòfiques sobre la perdua de la juventud i la vida, encarnada en el personate de Tadzio, i el final d'una era representada en la figura del protagonista.

El protagonista un compositor malalt del cor que visita Venecia per descansar i on acaba morint.

"Simfonia nº1 Tità "  Gustav Mahler

   La primera simfonia de Mahler va se estrenada l'any 1889 un 20 de novembre a Budapest i anunciada com a poema simfònic en dues parts. Al 1893 va ser quan va donar nom a la simfònia "Tità" en cinc moviments:

   - Primera part, "Dels dies de juventud":  1/ Primavera sense fi   2/ Blumine (flor)   3/ A tota vela

   - Segona part, "Comedia humana" : 4/ Marxa fúnebre a la manera de Callot  5/ De l'infern al paradís.

   Al 1894 Mahler va treure el segon moviment i al 1896 va suprimir tots els subtituls.

   El sobrenom de Tità no té res a veure amb el déu mitològic sino amb una novela del mateix títol de l'escriptor romàntic alemany Johann Paul Richter. En aquesta obra es narren les aventures d'un heroi, Albano, que torna a la seva terra natal després de haber realitzat una aventura de caire política, cultural, pedagògica utilitzan com a úniques armes sa seva imaginació, la força interior i la vida de la natura. El romanç es torna demoníac quan apareix la figuara del alter ego corrosiu i crític del protagonista, Roquairol. De la dialéctica entre els dos personatges alguns creuen veure-hi la música del scherzo final de la simfonia.

   El moviment més conegut de la simfonia és el tercer: la Marxa fúnebre "cànon espectral de lent discórrer amb notes de cínic despreci i riure estrident". Aquest moviment s'ha anomenat alguna vegada "l'enterrament del caçador". La inspiració d'aquesta composició té l'orígen en unes faules infantils austríaquesrepresentades per Callot: el seguici fúnebre de l'ànima del caçador mort la sepultura del qual acompanyen  els animals del bosc. La nota satírica ve donada per la timbríca inusual de clarinet i oboes i per el fet d'utilitzar com ha base melòdica el cànon Frere Jacques però en to menor i donant-li un caràcter fantasmagòric.


"Carl Stamitz"

"Arnold Bax

PROGRAMA 26 - OCTUBRE - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

   1. "La tardor" 1r moviment "Les quatre estacions"            A. Vivaldi

   2. "Don Giovanni"  fragments                                           W. A. Mozart

   3. "Jeaux d'enfants"                                                          G. Bizet

   4. "La violetera" i "El relicario"                                          Jose Padilla


1. "La tardor" 1r moviment "Les quatre estacions"            A. Vivaldi

   Els quatre concerts per a violí de Vivaldi agrupats sota el nom de "Les quatre estacions" estan bassats en quatre sonets que probablement varen ser escrits per el propi Vivaldi.
   Aquí teniu la traducció al castellà del sonet corresponent a la tardor i un enllaç on trobareu la traducció de la resta.
  El primer moviment es correspon amb el primer quartet del sonet

EL OTOÑOCelebra el aldeano a baile y cantos
de la feliz cosecha el bienestar,
y el licor de Baco abusan tantos
que termina en el sueño su gozar.

Deben todos trocar bailes y cantos:
El aire da, templado, bienestar,
y la estación invita tanto a tantos
de un dulcísimo sueño a bien gozar.

Al alba el cazador sale a la caza
con cuernos, perros y fusil, huyendo
corre la fiera, síguenle la traza;

Ya asustada y cansada del estruendo
de armas y perros, herida amenaza
harta de huir, vencida ya, muriendo.

Sonets de les quatre estacions


2. "Don Giovanni"  fragments   W. A. Mozart

   L'ària més popular de Don Giovanni és segurament l'aria de Leporel·lo on el criat de Don Joan explica a Doña Elvira com és el seu amo i la llarga llista de dones que han passat la mateixa sort que ella.






   Un altre del números musicals més famosos de l'òpera és el duet de Don Joan i la Zerlina, una jove pagesa que s'acaba de casar i a la que Don Joan vol seduir.

   I ara el punt culminant de l'obra. Don Joan i Leporello s'han trobat al cementiri i allà topen amb la tomba del Comendatore i Don Joan convida al mort a sopar a casa seva, i per la sorpresa dels dos el difunt acepta la invitació.

   Escolteu aquest "Don Giovanni a cenar teco"  Don Joan vinc a sopar:

   El convidat de pedra es presenta a sopar i demana a Don Joan que es penedeixi de tots el seu acte, Don Joan diu que ni pensament, que no s'ha d'apenedir de res, és lliure i res el pot canviar. El convidat li demana que li torni la invitació, ell ha vingut a sopar i ara D. Joan a d'anar a sopar amb ell, D. Joan accepta i això supossa la mort de D. Joan.

   En aquest trio trobem una de les qualitats que té l'òpera en front del teatre, tenim tres personatges diferents cantant al mateix temps i expressant també alhora sentiments diferents: el tosever de El Comendatore, el to arrogant de Don Joan i el to temerós de Leporel·lo.

3. "Jeaux d'enfants"       G. Bizet

Aquesta és una suite de peces orquestrades a partir d'una obra de piano per a quatre mans del mateix nom.

Escolteu aquesta suite en aquest video (clic aquí)


4. "La violetera" i "El relicario"      Jose Padilla

PROGRAMA 12 - OCTUBRE - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. “ Tarantella"                                                     Franz Liszt
2. " Mazeppa"                                                      Franz Liszt
3. " Liebestraum" nº3                                            Franz Liszt
4. " Rapsodia Hungara nº2"                                  Franz Liszt
5. " Danses simfòniques de Wes side story"          Leonard Bernstein
6. " Fantasia Greensleaves"                                  Ralph Vaughan Williams

   Franz Liszt va nèixer a Raiding el 22 d'octubre de 1811 (fa 200 anys) i morí a Bayreuth un 31 de juliol de 1886. Compositor hungarès romàntic, virtuòs pianista i reconegut professor representa el model més clar de compositor romàntic ja que durant la seva vida va tenir relació des de Beethoven, que podem considerar un dels precursors d'aquesta època, fins a Wagner en el qual trobem el punt més extrem d'aquest moviment.

   "Tarantella": A principis de 1831, durant l'estada de dotze anys que va fer a París, Liszt va tenir l'oportonitat de assistir als concerts de Niccolo Paganini aquestes audicions van despertar en el jove músic el desig de aconseguir amb el piano el que Paganini feia amb el violí. Certament ho aconseguir i va esdevenir un dels precursors dels recitals de piano i mestre de moltissims pianistes de tota Europa.

   En aquesta època també va coneixer a Chopin i amb ell va descubrir una nova manera de fer música per  a piano. Si ajuntem el caràcter intimista i profund de Chopin i el virtuossisme obtindrem com a resultat moltes de les peces pianístiques de Liszt.Com exemple aquesta Tarantella:

    "Mazeppa" Una de les grans aportacions de Liszt a la música orquestral és la creació com a tal del poema simfònic. Aquest tipus de forma té els seus origens en la música programtica de Beethoven ( en la simfònia pastoral ) i el seu antecedent més directe seria la "Simfònia Fantàstica" de Hector Berlioz. El poema simfònic estaria entremig de la música descriptiva i la música pura, ( abstracta sense contingut extramusical ); les obres esrtan basades en eun text, o idea extramusical i la intenció de l'autor no es descriure el contingut del text sinó transmetre'ns els sentiments i emocions que d'ella es desprenen.

    Mazeppa és el sisè poema simfònic que liszt va escriure i de tots és potser el més descriptiu. En aquesta peça es reflexa lallegenda d'un noble polones del segele XVII, que sorprés en adulteri amb l'esposa d'un conte gelòs, cavalca ensengrentat i nu sobre un cavall salvatge. En l'enllaç que hi ha sobrela paraula Mazeppa (subrallada ) trobareu el text en francés i castellà.

   " Liebestraum" nº3 Somnis d'amor. Són un conjunt de tres nocturns per a piano sol que es van publicar el 1850. En un principi aquestes tres peces estaven pensades coma cançons sonre tres poemes Ldwing Uhland i Ferdinand Freiligrath. En cadescún dels nocturns se'ns parla d'un tipus d'amor Liebestraum nº1: Amor exaltat,  Liebestraum nº2: amor eròtic, Liebestraum nº3 amor incondiconal madur. Aquest darrer és el més famós del tres os trans cric una traducció, en castellà, extreta del google:

"Oh, ama, ama mientras puedas!
¡Oh, ama,ama mientras te guste amar!
llegará la hora, llegará la hora
en la que sobre las tumbas te lamentarás."




" Rapsodia Hungara nº2"    



" Danses simfòniques de Wes side story": Hem pogut escoltar aquest seguit de peces (a manera de suite) del musical esrit per L. Bernstein al 1961. Le peces són instrumentals i pot ser una bona aproximació per escoltar posteriorment l'obra original. Cicant sobre el nom podeu escoltar i veure el proleg de la pel·licula.


" Fantasia Greensleaves" : És una versió més inspirada en aquesta popular cançó anglesa escrita per Ralph Vaughan Williams 

PROGRAMA 28 - SETEMBRE - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. “ Concert per a piano i orquestra nº1 en sib menor Op.23"               Piotr Ilich Tchakovsky
2. " Sonata per a piano nº14 en do#menor, Op.27 nº2 Clar de lluna"    Ludwing van Beethoven
3. " Tu scendi dalle stelle"                                                                    Alfonso Mª di Liguori
4. "Ay ba, ay ba"   (La corte del faraón)                                               Vicente Lleó

Concer per a piano nº1 en sib menor  Op.23

   El Primer concert per a piano que va escriure P. I. Tchaikovsky s'ha convertit en un dels concerts més populars de la història de la música tot i que va tenir que superar certes dificultats:

Aquest concert data del 1874 quan Tchaikovsky començava a ser conegut en el món musical, va escriure aquest concert animat per el virtuós i pianista Nikolai Rubinstein, que en aquell temps era el director del conservatori de Moscou. El concert anava dedicat a Rubinstein però després d'una audició en el conservatori va dir d'ell: que no tenia cap valor i quwe en conjunt estava tant mal fet que era impossible d'arreglar.

  Això va fer que Tchaikovsky revises el concert per primera vegada i canvies la dedicatòria aquest cop el concert anava dedicat al director d'orquestra Hans von Bülow, que va estrenar aquest concert a la ciutat de Boston un 25 d'octubre de 1875.

   Un any més tard el compositor va fer una última revisió quedant el concert tal i com el coneixem ara. Curiosament Hans von Bülow posteriorment va eliminar el concert del seu repertori i en canvi Rubinstein dirigí més tard la seva estrena a Moscou on ell mateix interpretava les parts solistes.

   Un apunt de la vida de Piotr Ilich Tchaikovsky. Hi ha un fet que va marcar tota la seva vida que va ser la mort de la seva mare per culpa d'una epidèmia de còlera, el músic ecrigué l'any 1878 "cada moment d'aquell paorós dia es troba vívid en mi com si fos ahir". El compositor va morir de la mateixa malaltia.

   Aquí teniu uns fragments de la pel·lícula The music lovers on es fa un repàs biogràfic del compositor donant especial importància al que acabem de dir i a la seva homosexualitat.

Sonata nº14 de do # menor Op.27 nº2 "Clar de lluna"

   Aquesta sonata està dins de l'opus 27 que es van publicar l'any 1802 i que junt amb l'opus 26 formen un conjunt de quatre sonates en les quals el compositor utilitza una forma molt lliure d'escriure, ell mateix les subtitula "quasi fantasies".
   El sobrenom a aquesta sonata li va donar el poeta i crític musical Luwding Rellstab després de la mort de Beethoven; li va semblar veure en la música del primer moviment la lluna sobre el llac de Lucerna (llac dels quatre cantons: alemany, francès, italià i suís).
   Aquesta peça va ser escrita quan Beethoven començava a sentir els efectes de la seva sordesa. La sonata va ser dedicada a la seva alumna la comtesa Giuletta Guicciard i de qui es deia que Beethoven n'estava enamorat. aquí dues grans passions que mouen la música de Beethoven: la seva malaltia i els desenganys amorosos.

   Escolteu el primer moviment d'aquesta sonata, que és també el més popular i el qual Berlioz el va qualificar de lament. Un adagi que comença molt fluix i no passa del migfort en tota la peça.

Vicente Lleó Balbastre:

   Compositor valencià conegut sobre tot per les seves sarsueles i en especial per "La corte del faraón" de la qual el " Ay va, ay va" n'és un fragment. Aquesta sarsuela és una paròdia a l'òpera Aïda de G. Verdi.




San Alfonso Maria de Ligorio:

   Cliqueu aquí i podreu llegir el text de la nadala "tu scendi dalle stelle"

PROGRAMA 14 - SETEMBRE - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. “ El Cant dels Ocells”                                      pop. Catalana / Pau Casals
2. " Himne de les Nacions Unides”                      Pau Casals (instr.)
3. " Himne de les Nacions Unides”                      Pau Casals (cantada)
4. " Discurs de Pau Casals a la ONU
5. " Finale, allegro assai apasionato”                    Felix Mendelsshon
6. “ Siciliana”                                                      François Couperin
7. " Els Segadors”                                               pop. Catalana / Jordi Savall
8. “ No se enmendará jamás”                              G.F. Haendel
9. “ Fustamberg”                                                 Santiago de Murcia
10. “ Folias de Espanya”                                       Biblioteca de Catalunya
11. " Huerto ameno de varias flores de Música      Antonio Martín i Coll
12. “ Sur la prise de Lèrida”                                  Jean Baptiste Stuck
13. “ Medea – Obertura”                                      Luigi Cherubini
14. “ Requiem – Dies erae”                                   Michael Haydn

Al programa d’avui li hem volgut donar un caràcter marcadament patriòtic. Primer ens farem resó de l’homenatge a Pau Casals que el dimecres 14 de setembre es farà al Palau de la Música Catalana. Aquest fet ens servirà per escoltar l’himne de la Nacions Unides del qual Pau Casals n’és el compositor, així com el discurs posterior que el compositor va fer a tota l’audiència de la ONU en motiu de l’estrena d’aquest himne.

Continuant amb Pau Casals escoltarem també alguns fragments del concert que va realitzar a la Casa Blanca convidat per el president G.F.Kenedy.

El 13 de novembre de 1961 amb 85 anys, Pau Casals va ser convidat a fer un concert a la Casa Blanca per el president John F. Kennedy. En aquest concert el mestre Casals va interpreta el Cant del Ocells i obres de Couprin, Schumann i Mendelshonn acompanyat per Mieczyslaw Horszowski: piano i Alexander Scheneider: Violí





Deu anys més tard, el 24 d'octubre de 1971 Pau Casals va dirigir un concert a la seu de les Nacions Unides on es va interpretar l'himne de la ONU que el mateix Pau Casals va compondre a petició del amic i secretari genetal de les Nacions Unides. el text de l'himne és de W.H. Auden. Si clicqueu aquí podreu llegir la lletra de l'himne traduïda al català.

   Ara podem escoltar com va sonar l'Himne aquest 14 de setembre al Palau interpretat per::  El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Himne de les Nacions Unides al Palau

   També podem escoltar les paraules que Pau Casals va dirigir al públic assitent al concert:

   El text en català d'aquest parlament és el següent:

   I am a Catalan Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d'Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. I fou Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Touluges , una ciutat que avui pertany a França però que abans era Catalunya, per parlar de pau. Sí al segle XI. Pau al món, perquè Catalunya estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d'inhumà. Sí al segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tan conten d'ésser aquí amb vosaltres,.......

Els segadors:

   Hem escoltat la versió de la Capella Reial sota la direcció de Jorsi Savall i amb el text sencer del romanço i on s'explica amb detall el per què i com els segadors van entar a Barcelona el dia de Corpus de 1640. Tot com a consequència de les actuacions  del comte-duc d'Olivares primer ministre de Felip IV:

 

11 de setembre:

   Hem escoltat algunes de les peces que formen part del disc "Musica de la guerra de successió espanyola", des de una peça en castellà de Haendel ( No se enmendarà jamas), fins a una altra cantata "Sur le prise de Lerida" de J.B. Stuck i on és glorifica la figura del duc d'Orleans que va dirigir el setge de Lleida

PROGRAMA 31 - AGOST - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. "La Cenerentola" - Simfonia -                   G. Rossini
2. "La Cenerentola" - Un tanti di carita          G. Rossini
3. "La Cenerentola" - Si ritrovarla lo giuro     G. Rossini
4. "La Cenerentola" - Finale                          G. Rossini
5. "La Cenerentola" - Nacqui all'afanno         G. Rossini
6. "La Cenerentola" - Non piu Mesta            G. Rossini
7. "Cinderella" - Acte I introducció                S. Prokofiev
8. "Cinderella" - Mitjanit                                S. Prokofiev
9. "Cendrillon" - Introducció                          J. Massenet
10. "Aschenbroedel" - Introducció                   J. Strauss
11. "Ricercari del secundo tuono a 4                Andrea Gabrieli
12. "Dansa de les hores" - La Gioconda           Amilcare Ponchielli

            En aquest programa em parlat i escoltat música inspirada en el conte popular de la Ventafocs. Sobretot de “La Cenerentola” òpera còmica de Gioachino Rossini.

            El conte de la Ventafocs és l’assoliment de l’amor verdader per mitjà de la bondat, la veritat, la humilitat i la sinceritat.

            D’aquest conte popular se n’han realitzat varies obres musicals com són:

 

            “La Cenerentola” òpera de Giochino Rossini

            “Cendrillon” òpera de Jules Massenet

            “Cinderella” ballet de Sergei Prokofiev

            “Aschenbroedel” ballet de Johann Strauss junior

            Cadascuna d’aquestes obres, però, han canviat poc o molt el conte original en el que s’inspiren.

            Els referents escrits del conte de la Ventafocs els tenim en els de Charles Perrault i el Germans Grimm. En l’òpera de Rossini el text base del llibret és l’obra de Perrault, però els canvis són molt evidents:

            La Ventafocs perd un braçalet no una sabata

            No tenim fada padrina sinó el tutor del príncep

            La madrastra és substituïda per un padrastre

            Rossini va escriure aquesta òpera en molt poc temps i poc temps després del seu Barber de Sevilla. Va demanar expressament al llibretista que no volia cap element fantàstic, així no tenim, carbasses que es converteixin en carrosses  ni ratolins que es transformin en criats.

            Aquests canvis també venen  condicionats per l’equilibri entre veus masculines i femenines: en el conte de Perrault tenim la Ventafocs, la Fada Padrina, la Madrastra, les dues filles de la Madrastra, i el Príncep. Això vol dir 5 dones i 1 home. En l’òpera de Rossini tenim   la Ventafocs, les dues germanes, el padrastre, el tutor del príncep, el criat del príncep, el Príncep. Això vol dir tres dones i quatre homes. Hem de tenir en compte que el paper del Padrastre és el baix bufó un element imprescindible en les òperes còmiques de Rossini

            Aquesta òpera de Rossini va estar molts anys essent molt poc representada ja que el paper de la protagonista és de mezzosoprano tipus de veu que durant força temps no ha tingut prou importància

Un dels fragments més coneguts de l’òpera i de lluïment de la protagonista està al final de la òpera l’ària “Non piu mesta”  mai més a prop del foc. Escolteu-la en aquesta interpretació de Cecilia Bartoli  i gaudiu:

   

Andrea Gabrieli: 1533 – 30 agost de 1585

            Fou un compositor i organista italià de finals del Renaixement. Oncle del compositor Giovanni Gabrieli molt més famós. Va ser el primer músic de renom internacional de l’Escola Veneciana de compositors. Va jugar un paper important en la difusió de l’estil venecià tant a Itàlia com a Alemanya.

Amilcare Ponchielli:  31 agost 1834 – 17 gener 1886

Va néixer a Paderno Fasolaro (actualment Paderno Ponchielli), prop de Cremona. Als nou anys va guanyar una beca per a estudiar música al Conservatori de Milà, component la seua primera simfonia a l'edat de 10 anys.
Dos anys abans de deixar el conservatori va compondre la seua primera òpera, basada en la novel·la I promessi sposi (Els promesos) d'Alessandro Manzoni. L'òpera va ser el gènere en què va destacar i en el que trobaria la fama.
La seua òpera més difosa és La Gioconda, sobre llibret d'Arrigo Boito, adaptat d'un drama de Victor Hugo. Va ser estrenada l'any 1876 i després va ser revisada en diverses ocasions.

PROGRAMA - 17 - AGOST - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. " Tocata en Re menor " Johann Sebastiab Bach
2. " Simfonia en Fa major " Wilhelm Friedmann Bach
3. " Simfonia en Re major, WG.183/1, H.663 " Carl Philipp Emanuel Bach
4. " Simfonia en Re menor " Johann Christoph Friedrich Bach
5. " Gran Overture en Mi b major, op 18 nº1, W.C26 " Johann Christian Bach
6. " Suite per a orquestra nº 2 BWV 1067, Ouverture " Johann Sebastian Bach
7. " Nocturni per i difunti " Nicola Antonio Porpora
8. " Quartet per a saxos op. 102, 1r moviment " Florent Schmitt

Els fills de Johan Sebastian Bach

    Johann Sebastian Bach pertany a la família més important de músics de tota la història. Igual que els altres oficis artesans, la música encara és al segle XVII una activitat de tradició familiar. El que va passar amb la família Bach, que va donar durant més de 2oo anys una gran quantitat de músics, passa també en altres famílies com poden ser els Gibbons a Angleterra, el Couperin i Gautier a França o els Gabrieli a Venècia.

   El pare de J.S. Bach era en Johann Ambrosius Bach un bon violinista i trompetista de Eisenach, ell va ensenyar al jove Johann Sebastian a tocar el violí i el clavecí. Els oncles de Johann Sebastian eran tots músics professionals, un d'aquests, en Johann Christoph Bach va ser qui el va instruir en l'art de la interpretació a l'orgue. Recordem que Johann Sebastian era especialment valorat per a les seves interpretacions i improvisacions a l'orgue.

   La família Bach formava un autèntic gremi, s'ajudaven entre ells passant-se feines, fent substitucions, ensenyant als membres joves de la família, acollint als orfes, etc.

   Johann Sebastian es va casar dues vegades la primera amb la seva cosina segona Maria Bàrbara Bach, d'aquesta unió van néixer 7 fills, entre ells en Wilhelm Friedmann i el reconegut Carl Philipp Emanuel. Després de la mor de Maria Bàrbara es tornà a casar amb Anna Magdalena Wilcken que era una molt bona soprano, amb ella varen tenir 7 filles i 6 fills, entre els ells ha Johann Christoph Friedrich i a Johann Christian. 

   Si fem la suma dels fills: J.Sebastian va tenir 20 fills però degut a la gran mortalitat infantil només en van sobreviure 11.

   

-.- Wilhelm Friedmann Bach:  22 de novembre  de 1710 a Weimar  -  1 de juliol de 1784 a Berlín

   És el fill més gran de J. Sebastian i Maria Bàrbara Bach. Va destacar com intèrpret de clave i orgue i en la creació de la simfonia.

   Fou un dels primers compositors que va intentar viure com artista independent i vendre directament als editors les seves obres musicals.



   

                                                                                                                                                            

-.- Carl Philipp Emanuel Bach:  8 de març de 1714 a Weimar  -  14 de desembre de 1788 a Hamburg.
   És el segon fill de J. Sebastian M. Bàrbara. La seva producció s'inclou en l'estil galant i l'estil sensible, i parcialment també en el classicisme, del que és considerat un precursor.
   Era el fiol de Georg Teleman a qui va succeir com a Kantor i director de música de les principals esglésies de Hamburg.
   Carl Philipp Emanuel considerava que les seves millors obres eren les que havia escrit, no per encàrrec, sinó per pròpia iniciativa. Aquest aspecte el fa un precursor del Romanticisme.  En vida va ser tant o més famós que el seu pare. Mozart deia: " ell és el pare   nosaltres els fills ".




 -.- Johann Christoph Friedrich Bach:   21 de juny de 1732 a  Leipzig  -  26 de gener de 1795  Bückeburg. Fill de J. Sebastian i Anna Magdalena
   Conegut també com el Bach de Bückeburg. Tot i la qualitat de la seva música és pot ser, d'aquests quatre fills de Bach, el menys valorat. Gran part de la seva música va ser destruïda durant la segona guerra musical.



  



-.- Johann Christian Bach: 5 de setembre de 1735 a Leipzig  -  1 de gener de 1782 a Londres. És el fill petit de J. Sebastian i Anna Magdalena.
   És conegut com el Bach de Milà o el Bach de Londres.Va estudiar amb el seu pare i quan aquest va morir ( J. Christian tenia 15 anys) va continuar els seus estudis amb el seu germà Carl Philipp Emanuel.
   S'el pot considerar un precursor de la simfonia vienesa clàssica i fou mestre de Mozart en l'estada d'aquest a Londres. És un dels grans representants de la música galant.




Nicola Antonio Porpora: 
   19 d'agost de 1686 a Nàpols  -  3 de març de 1768 a Nàpols.

   Compositor i mestre de cant italià. Va treballà a Londres on competir en celebritat amb Haendel en el  camp  de l'òpera.  Els últims anys de la seva vida els va passar sumit en la pobresa.

Florent Schmitt:
   28 de setembre de 1870 a Blamont  -  17 d'agost de 1958 a Neuilly-sur-Seine.
   Compositor francès. La seva música està influenciada per Claude Debussy, Richard Wagner i Richard Strauss. En la seva feina com a crític musical en la revista "Le Temps" va mostrà una personalitat força controvertida.
   La seva música va ser molt interpretada en el període entre les dues guerres mundials.

PROGRAMA - 03 - AGOST - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. "Peer Gynt" suite nº1     E. Grieg
2. "Peer Gynt" suite nº2     E. Grieg
3. "Scherzo" del Quartet de corda nº1     Constantino Gaito
4. "Peer Gynt"  Preludi      Alfred Schnittke
5. "Cançó de Solveig"   versió cantada
6. Alguna coseta més....

“ Peer Gynt “ obra de teatre de Henrik Ibsen i música incidental d’Edvard Grieg

      Edgard Grieg és el compositor noruec més important del segle XIX. Va néixer el 15 de juny de 1843 a la ciutat de Bergen en una família acomodada que li va poder donar l’ambient propici per desenvolupar les seves dot artístiques. Un pare socialment molt respectat per la seva empresa mercantil i ser  cònsol anglès a la ciutat i una mare que tocava el piano gairebé a nivell professional i a més era escriptora; de ella va rebre les primeres classes de música i els ànims per començar a escriure música.

     Més endavant anirà a estudiar a Leipzig i de retorn a Noruega el seu amic Rikard Nordraak (autor de l’himne nacional noruec)   li despertarà l’interès per la música folklòrica noruega. Altres múiscs que van influenciar la seva obra varen ser: Chopin, Schumann i Listz.
     El 11 de juny de 1867 es va casar amb la seva cosina germana Nina Hagerup i al cap d’un any va néixer la seva única filla, que morirà dos anys més tard.

Edvard Grieg va morir el 4 de setembre de 1907 amb 64 anys i després d’un llarg període de convalescència. 

Ibsen - Gieg 

     Peer Gynt és una obra totalment diferent a les que Ibsen havia escrit, aquest drama en cinc actes i inspirat en la folklore i la mitologia noruega en principi estava pensat per a ser llegit i no representat degut a les nombroses localitzacions i situacions que comportaven l’argument de l’obra. Però algú va convèncer a Ibsen que amb la música podria solucionar aquest problema. I així fou com va recórrer a Grieg.

     Peer Gynt es va estreba a Oslo el 24 de febrer de 1876 i la música va agradar tant que Grieg en va fer dues suites la nº1 al 1888 i la nº2 1891.

Peer Gynt : argument de l'obra

       Peer és un jove seductor que en un casament coneix una bella noia, Solveig, de qui s'enamora. Aquesta el rebutja per por a la seva mala reputació i Peer llavors convenç la núvia de la festa per fugir amb ell. Com a càstig per la seva gosadia, és expulsat de la seva comunitat. Vagant pel bosc entra en un món oníric on coneix la filla del rei dels trolls, amb qui manté relacions. Aquesta vol casar-se amb ell, i el rei dels trolls el tempta amb riqueses i poder, però Peer s’adona que aquest matrimoni significa renunciar a la seva vida real i fuig del palau per tornar amb Solveig.

      Aquesta finalment accedeix a viure amb ell, ja que també l’estima, però aleshores apareix la princesa troll amb un fill que ha tingut d’en Peer i que és un monstre. El naixement coincideix amb la mort de la mare d’en Peer i aquests dos fets resulten massa durs de suportar, per la qual cosa marxa a viure a l'Àfrica.

     Allà coneix criatures mitològiques, pobles nòmades i comença una nova vida, on trafica amb esclaus, usurpa el tron d’un emperador local, és vist com un profeta, sedueix una princesa i entra en un sanatori mental. Aquestes experiències el fan dubtar d’allò que és real, i decideix tornar a casa. Durant el viatge en vaixell coneix una ombra, anomenada l'Estrany Passatger, que l’espanta.

     En una simbòlica subhasta ha de justificar els actes de la seva vida per poder salvar-se, apareixen els personatges del seu passat, els seus pecat i allò que va decidir no fer, sempre fugint del compromís. Ell sempre es defensa afirmant que ha estat ell mateix, però s'adona que no és suficient i que serà condemant. Solveig apareix a l'últim moment i canta una cançó d'amor on explica que l'autèntic Peer és aquell a qui ella estima i per aquesta personalitat mereix viure. L'obra acaba amb la trobada dels dos enamorats.

     (text esxtre de :  http://ca.wikipedia.org/wiki/Peer_Gynt)

suite nº1: 

1. Al matí (Morgenstemnung)
2. La mort de Ase  (Ases tod)
3. Dansa D'anitra (Anitras Dans)
4. A la cova del rei de la montanya  (Dovregubbens hall) 

Suite nº2:

1. El segrest de la nuvia. El lament d'Ingrid   (Bruderovet. Ingrids klage)
2. Dansa àrab   (Arabisk Dans)
3. El retorn de Peer Gyny. Tempesta en el mar   (Peer Gynts hjemfart. Stormful aften pa havet)
4. Cançó de Solveig   (Solveigs Song)

 Scherzo del Quartet de Corda nº 1 op.23 de Constantino Gaito

     Constantino Gaito: aquest compositor argentí va néixer el 3 d’agost de 1878 i morí el 14 de desembre de 1945 a la ciutat de Buenos Aires. La seva família era d’origen italià (1874)

     És va formar com a músic amb el violí instrument que també tocava el seu pare que havia estat deixeble de l’únic alumne que va tenir Paganini. D’ell també va heretà el gust per a la música de cambra i en especial el quartet de corda.

Preludi de "Peer Gynt" ballet en tres actes de Alfred Schnittke

   

     Alfred Schinittke: és un compositor rus que néixer un 24 de novembre de 1934 i va morir a alemanya un tres d’agost de 1998. És un del compositors més importants del últims anys de la Unió Soviètica.

     En la seva producció trobem tot tipus d’obres: cambra, simfòniques., música de cinema, tenen especial importància les peces vocals i les de caràcter religiós.Està influencia per la música de Schostakovich i Prokofiev, així com els compositors alemanys de principis del segle XX.

     El seu Peer Gynt és un ballet en tres actes en ell l’autor ret homenatge a Edvard Grieg i als  compositor dels grans ballets russos com Chaikovsky o Igor Stravinsky.

 

PROGRAMA 20 - JULIOL - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:

1. "La Mer" de Claude Debussy
2. "Les Estacions" l'estiu de Franz Joseph Haydn
3. "Cerdanya" En Tartane de Deodat de Severac
4. "Dexa la aljava" de Tomàs Milans
5. "Soleta jo so ací" de Bertomeu Carceres.

"La Mer" de Claude Debussy

   “La Mer” són tres peces simfòniques que Claude Deussy va escriure entre 1903 i 1905, la peça es va estrenar el 15 d’octubre del 1905.

   Sovint a Debussy se’l relaciona amb els pintors impressionistes com Monet i Manet i als poetes simbolistes com Mallarmé Paul Verlaine.

   I pot ser aquesta obra és la que més relació té amb la pintura impressionista, la música no vol mostrar una imatge sonora del mar sinó que ens vol crear l’estat d’ànim que ens produeixen les diferents visions del mar que el compositor ens proposa.

   Curiosament Debussy va escriure aquesta obra llum del mar, a les muntanyes de Borgonya, no volia que la visió del oceà el pogués distreure, necessitava allunyar-se’n per poder treure de dintre seu allò que en el era essencial del mar.

   Quan va començar la composició de “el Mar “ va escriure al compositor André Messager :

"Quizá no sabes que mi destino era la vida de marino y que fue sólo por azar que el destino me impulsó en otra dirección. Pero siempre he conservado un apasionado amor por el mar. Dirás que el océano no baña exactamente las laderas de las colinas de Borgoña y que mis imágenes marinas podrían ser paisajes de estudio: pero tengo un interminable acopio de recuerdos y para mi mente eso vale más que la realidad, cuya belleza a menudo mata el pensamiento."

   Durant els tres anys que va durar la composició del Mar la vida de Debussy no va ser gens plàcida, ell era un compositor reconegut a París i va enamorar-se de la dona d’un dels homes més destacats de París, per aquest motiu la se va dona va intentar suïcidar-se d’un tret i com a conseqüència d’això molts amics de Debussy li va girar l’esquena.

   Si l’estat anímic en que es trobava va influenciar en l’obra no es pot assegurar però probablement és un factor a tenir en conte.

   El primer moviment: “ de l’alba al migdia en el mar”, comença amb el naixement del dia, sentim diferents melodies però cap d’elles pren prou importància com per convertir-se en temes o tonades reals, tot es canviant i està en constant moviment com el mar. Al final d’aquest moviment i després d’un breu silenci apareix un tema solemne, amb tota l’orquestra , pot ser vol mostrar la brillantor del sol?

   El segon moviment “joc d’ones”, aquest scherzo és un joc tímbric de tota l’orquestra, el compositor va jugant amb els diferents colors de cada instrument, els temes continuen apareixen i evaporant-se.

El tercer moviment “ Diàleg entre el vent i el mar “ és el més dramàtic dels tres i ja des del principi amb els aires de amenaça que proposen els xelos i contrabaixos. Aquí ens trobem davant de la lluita de dos elements de la natura enfrontats, el vent i el mar, la música arriba a tal punt d’intensitat que talment sembla la representació d’una tempesta. 

"Les Estacions" l'estiu de Franz Joseph Haydn

    “Les Estacions” és el segon d’una sèrie de  tres oratoris que Haydn va escriure en col·laboració amb Gottfried van Swieten.

     El primer d’aquest tríptic va se “ La Creació”, segurament el més conegut, l’èxit d’aquest primer va animar a Haydn i  van Swieten a escriure el segon oratori “Les Estacions” el tercer s’havia de dir “El Judici Final” però mai es va arribar a escriure.

     “Les Estacions” es va estrena a Viena el 24 d’abril 1801. El tema és una descripció idíl·lica de les tasques del camp durant les quatre estacions del l’any, el llibret de van Swieten compara les estacions de l’any amb les etapes de la vida de l’home.

      A Catalunya es va interpreta per primera vegada al Palau de la Música Catalana l’any 1916 i es va cantar en català, va ser traduïda pels musicòlegs Vicenç maria Gibert i Francesc Pujol. La direcció va anar a càrrec del mestre Lluís Millet.

"Cerdanya" En Tartane de Deodat de Severac


   Músic occità que va nèixer un 20 de juliol de 1872 a Sant Felix de Lauragués i va morir el 24 de març de 1921 a Ceret.
   Va escriure música de cambra, per orquestra i per l'escena, però destaca sobretot en la seva música per a piano. la peça que escoltarem en el programa és el primer número: "En Tartane" dels Estudes pintoresques per a piano "Cerdanya" 

Tomàs Milans i Godayol


   Músic maresmenc del segle XVIII nascut a Canet de Mar 1672 i mort al 1742, va ocopar càrrecs de molta importància en el món musical de la catalunya dels seu temps.