En aquest programa hem pogut escoltar:
1. “Adagi de la simfonia nº5" Gustav Mahler
2. " Simfonia nº1 Tità" Gustav Mahler
1. “Adagi de la simfonia nº5" Gustav Mahler
2. " Simfonia nº1 Tità" Gustav Mahler
- I - langsam, schleppene
- II - scherzo: kräftig bewegti, doch nicht zu schnell
- III - trauermarsch: feierlich und gemessen, ohne zu schleppen
- IV - stürmich bewegt
3. " Concert per flauta i orquestra en sol Major" 1r moviment Allegro
Carl Stamitz
4. " Elegiac trio" Arnold Bax
“Adagi de la simfonia nº5"
Mort a Venecia és una pel·lícula framco-italiana dirigida por Liuchino Visconti. És una adaptació d'una novela de Thomas Mann.
Aquesta cinta, una de les últimes del seu director, fou nominada al oscar al millor vestuari.
És una disquisició estètic-filosòfiques sobre la perdua de la juventud i la vida, encarnada en el personate de Tadzio, i el final d'una era representada en la figura del protagonista.
El protagonista un compositor malalt del cor que visita Venecia per descansar i on acaba morint.
Carl Stamitz
4. " Elegiac trio" Arnold Bax
“Adagi de la simfonia nº5"
Mort a Venecia és una pel·lícula framco-italiana dirigida por Liuchino Visconti. És una adaptació d'una novela de Thomas Mann.
Aquesta cinta, una de les últimes del seu director, fou nominada al oscar al millor vestuari.
És una disquisició estètic-filosòfiques sobre la perdua de la juventud i la vida, encarnada en el personate de Tadzio, i el final d'una era representada en la figura del protagonista.
El protagonista un compositor malalt del cor que visita Venecia per descansar i on acaba morint.
"Simfonia nº1 Tità " Gustav Mahler
La primera simfonia de Mahler va se estrenada l'any 1889 un 20 de novembre a Budapest i anunciada com a poema simfònic en dues parts. Al 1893 va ser quan va donar nom a la simfònia "Tità" en cinc moviments:
- Primera part, "Dels dies de juventud": 1/ Primavera sense fi 2/ Blumine (flor) 3/ A tota vela
- Segona part, "Comedia humana" : 4/ Marxa fúnebre a la manera de Callot 5/ De l'infern al paradís.
Al 1894 Mahler va treure el segon moviment i al 1896 va suprimir tots els subtituls.
El sobrenom de Tità no té res a veure amb el déu mitològic sino amb una novela del mateix títol de l'escriptor romàntic alemany Johann Paul Richter. En aquesta obra es narren les aventures d'un heroi, Albano, que torna a la seva terra natal després de haber realitzat una aventura de caire política, cultural, pedagògica utilitzan com a úniques armes sa seva imaginació, la força interior i la vida de la natura. El romanç es torna demoníac quan apareix la figuara del alter ego corrosiu i crític del protagonista, Roquairol. De la dialéctica entre els dos personatges alguns creuen veure-hi la música del scherzo final de la simfonia.
El moviment més conegut de la simfonia és el tercer: la Marxa fúnebre "cànon espectral de lent discórrer amb notes de cínic despreci i riure estrident". Aquest moviment s'ha anomenat alguna vegada "l'enterrament del caçador". La inspiració d'aquesta composició té l'orígen en unes faules infantils austríaquesrepresentades per Callot: el seguici fúnebre de l'ànima del caçador mort la sepultura del qual acompanyen els animals del bosc. La nota satírica ve donada per la timbríca inusual de clarinet i oboes i per el fet d'utilitzar com ha base melòdica el cànon Frere Jacques però en to menor i donant-li un caràcter fantasmagòric.
"Carl Stamitz"
"Carl Stamitz"
