PROGRAMA 28 - SETEMBRE - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:
  1. “ Concert per a piano i orquestra nº1 en sib menor Op.23"               Piotr Ilich Tchakovsky
  2. " Sonata per a piano nº14 en do#menor, Op.27 nº2 Clar de lluna"    Ludwing van Beethoven
  3. " Tu scendi dalle stelle"                                                                    Alfonso Mª di Liguori
  4. "Ay ba, ay ba"   (La corte del faraón)                                               Vicente Lleó

Concer per a piano nº1 en sib menor  Op.23

   El Primer concert per a piano que va escriure P. I. Tchaikovsky s'ha convertit en un dels concerts més populars de la història de la música tot i que va tenir que superar certes dificultats:
Aquest concert data del 1874 quan Tchaikovsky començava a ser conegut en el món musical, va escriure aquest concert animat per el virtuós i pianista Nikolai Rubinstein, que en aquell temps era el director del conservatori de Moscou. El concert anava dedicat a Rubinstein però després d'una audició en el conservatori va dir d'ell: que no tenia cap valor i quwe en conjunt estava tant mal fet que era impossible d'arreglar.
  Això va fer que Tchaikovsky revises el concert per primera vegada i canvies la dedicatòria aquest cop el concert anava dedicat al director d'orquestra Hans von Bülow, que va estrenar aquest concert a la ciutat de Boston un 25 d'octubre de 1875.
   Un any més tard el compositor va fer una última revisió quedant el concert tal i com el coneixem ara. Curiosament Hans von Bülow posteriorment va eliminar el concert del seu repertori i en canvi Rubinstein dirigí més tard la seva estrena a Moscou on ell mateix interpretava les parts solistes.

   Un apunt de la vida de Piotr Ilich Tchaikovsky. Hi ha un fet que va marcar tota la seva vida que va ser la mort de la seva mare per culpa d'una epidèmia de còlera, el músic ecrigué l'any 1878 "cada moment d'aquell paorós dia es troba vívid en mi com si fos ahir". El compositor va morir de la mateixa malaltia.

   Aquí teniu uns fragments de la pel·lícula The music lovers on es fa un repàs biogràfic del compositor donant especial importància al que acabem de dir i a la seva homosexualitat.





Sonata nº14 de do # menor Op.27 nº2 "Clar de lluna"

   Aquesta sonata està dins de l'opus 27 que es van publicar l'any 1802 i que junt amb l'opus 26 formen un conjunt de quatre sonates en les quals el compositor utilitza una forma molt lliure d'escriure, ell mateix les subtitula "quasi fantasies".
   El sobrenom a aquesta sonata li va donar el poeta i crític musical Luwding Rellstab després de la mort de Beethoven; li va semblar veure en la música del primer moviment la lluna sobre el llac de Lucerna (llac dels quatre cantons: alemany, francès, italià i suís).
   Aquesta peça va ser escrita quan Beethoven començava a sentir els efectes de la seva sordesa. La sonata va ser dedicada a la seva alumna la comtesa Giuletta Guicciard i de qui es deia que Beethoven n'estava enamorat. aquí dues grans passions que mouen la música de Beethoven: la seva malaltia i els desenganys amorosos.

   Escolteu el primer moviment d'aquesta sonata, que és també el més popular i el qual Berlioz el va qualificar de lament. Un adagi que comença molt fluix i no passa del migfort en tota la peça.






Vicente Lleó Balbastre:

   Compositor valencià conegut sobre tot per les seves sarsueles i en especial per "La corte del faraón" de la qual el " Ay va, ay va" n'és un fragment. Aquesta sarsuela és una paròdia a l'òpera Aïda de G. Verdi.




San Alfonso Maria de Ligorio:

   Cliqueu aquí i podreu llegir el text de la nadala "tu scendi dalle stelle"

PROGRAMA 14 - SETEMBRE - 2011


En aquest programa hem pogut escoltar:
  1. “ El Cant dels Ocells”                                      pop. Catalana / Pau Casals
  2. " Himne de les Nacions Unides”                      Pau Casals (instr.)
  3. " Himne de les Nacions Unides”                      Pau Casals (cantada)
  4. " Discurs de Pau Casals a la ONU
  5. " Finale, allegro assai apasionato”                    Felix Mendelsshon
  6. “ Siciliana”                                                      François Couperin
  7. " Els Segadors”                                               pop. Catalana / Jordi Savall
  8. No se enmendará jamás”                              G.F. Haendel
  9. “ Fustamberg”                                                 Santiago de Murcia
  10. “ Folias de Espanya”                                       Biblioteca de Catalunya
  11. " Huerto ameno de varias flores de Música      Antonio Martín i Coll
  12. “ Sur la prise de Lèrida”                                  Jean Baptiste Stuck
  13. “ Medea – Obertura”                                      Luigi Cherubini
  14. “ Requiem – Dies erae”                                   Michael Haydn
Al programa d’avui li hem volgut donar un caràcter marcadament patriòtic. Primer ens farem resó de l’homenatge a Pau Casals que el dimecres 14 de setembre es farà al Palau de la Música Catalana. Aquest fet ens servirà per escoltar l’himne de la Nacions Unides del qual Pau Casals n’és el compositor, així com el discurs posterior que el compositor va fer a tota l’audiència de la ONU en motiu de l’estrena d’aquest himne.
Continuant amb Pau Casals escoltarem també alguns fragments del concert que va realitzar a la Casa Blanca convidat per el president G.F.Kenedy.



El 13 de novembre de 1961 amb 85 anys, Pau Casals va ser convidat a fer un concert a la Casa Blanca per el president John F. Kennedy. En aquest concert el mestre Casals va interpreta el Cant del Ocells i obres de Couprin, Schumann i Mendelshonn acompanyat per Mieczyslaw Horszowski: piano i Alexander Scheneider: Violí





Deu anys més tard, el 24 d'octubre de 1971 Pau Casals va dirigir un concert a la seu de les Nacions Unides on es va interpretar l'himne de la ONU que el mateix Pau Casals va compondre a petició del amic i secretari genetal de les Nacions Unides. el text de l'himne és de W.H. Auden. Si clicqueu aquí podreu llegir la lletra de l'himne traduïda al català.

   Ara podem escoltar com va sonar l'Himne aquest 14 de setembre al Palau interpretat per::  El Cor Jove dels Països Catalans, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans


   També podem escoltar les paraules que Pau Casals va dirigir al públic assitent al concert:





   El text en català d'aquest parlament és el següent:

   I am a Catalan Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d'Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. I fou Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Touluges , una ciutat que avui pertany a França però que abans era Catalunya, per parlar de pau. Sí al segle XI. Pau al món, perquè Catalunya estava contra la guerra, contra allò que les guerres tenen d'inhumà. Sí al segle XI. Això era Catalunya! I jo estic tan conten d'ésser aquí amb vosaltres,.......


Els segadors:

   Hem escoltat la versió de la Capella Reial sota la direcció de Jorsi Savall i amb el text sencer del romanço i on s'explica amb detall el per què i com els segadors van entar a Barcelona el dia de Corpus de 1640. Tot com a consequència de les actuacions  del comte-duc d'Olivares primer ministre de Felip IV:
 







11 de setembre:

   Hem escoltat algunes de les peces que formen part del disc "Musica de la guerra de successió espanyola", des de una peça en castellà de Haendel ( No se enmendarà jamas), fins a una altra cantata "Sur le prise de Lerida" de J.B. Stuck i on és glorifica la figura del duc d'Orleans que va dirigir el setge de Lleida

PROGRAMA 31 - AGOST - 2011

En aquest programa hem pogut escoltar:
  1. "La Cenerentola" - Simfonia -                   G. Rossini
  2. "La Cenerentola" - Un tanti di carita          G. Rossini
  3. "La Cenerentola" - Si ritrovarla lo giuro     G. Rossini
  4. "La Cenerentola" - Finale                          G. Rossini
  5. "La Cenerentola" - Nacqui all'afanno         G. Rossini
  6. "La Cenerentola" - Non piu Mesta            G. Rossini
  7. "Cinderella" - Acte I introducció                S. Prokofiev
  8. "Cinderella" - Mitjanit                                S. Prokofiev
  9. "Cendrillon" - Introducció                          J. Massenet
  10. "Aschenbroedel" - Introducció                   J. Strauss
  11. "Ricercari del secundo tuono a 4                Andrea Gabrieli
  12. "Dansa de les hores" - La Gioconda           Amilcare Ponchielli
            En aquest programa em parlat i escoltat música inspirada en el conte popular de la Ventafocs. Sobretot de “La Cenerentola” òpera còmica de Gioachino Rossini.

            El conte de la Ventafocs és l’assoliment de l’amor verdader per mitjà de la bondat, la veritat, la humilitat i la sinceritat.

            D’aquest conte popular se n’han realitzat varies obres musicals com són:
 
            “La Cenerentola” òpera de Giochino Rossini

            “Cendrillon” òpera de Jules Massenet

            “Cinderella” ballet de Sergei Prokofiev

            “Aschenbroedel” ballet de Johann Strauss junior

            Cadascuna d’aquestes obres, però, han canviat poc o molt el conte original en el que s’inspiren.


            Els referents escrits del conte de la Ventafocs els tenim en els de Charles Perrault i el Germans Grimm. En l’òpera de Rossini el text base del llibret és l’obra de Perrault, però els canvis són molt evidents:

            La Ventafocs perd un braçalet no una sabata
            No tenim fada padrina sinó el tutor del príncep
            La madrastra és substituïda per un padrastre

            Rossini va escriure aquesta òpera en molt poc temps i poc temps després del seu Barber de Sevilla. Va demanar expressament al llibretista que no volia cap element fantàstic, així no tenim, carbasses que es converteixin en carrosses  ni ratolins que es transformin en criats.

            Aquests canvis també venen  condicionats per l’equilibri entre veus masculines i femenines: en el conte de Perrault tenim la Ventafocs, la Fada Padrina, la Madrastra, les dues filles de la Madrastra, i el Príncep. Això vol dir 5 dones i 1 home. En l’òpera de Rossini tenim   la Ventafocs, les dues germanes, el padrastre, el tutor del príncep, el criat del príncep, el Príncep. Això vol dir tres dones i quatre homes. Hem de tenir en compte que el paper del Padrastre és el baix bufó un element imprescindible en les òperes còmiques de Rossini

            Aquesta òpera de Rossini va estar molts anys essent molt poc representada ja que el paper de la protagonista és de mezzosoprano tipus de veu que durant força temps no ha tingut prou importància



Un dels fragments més coneguts de l’òpera i de lluïment de la protagonista està al final de la òpera l’ària “Non piu mesta”  mai més a prop del foc. Escolteu-la en aquesta interpretació de Cecilia Bartoli  i gaudiu:





       
    Andrea Gabrieli: 1533 – 30 agost de 1585

                Fou un compositor i organista italià de finals del Renaixement. Oncle del compositor Giovanni Gabrieli molt més famós. Va ser el primer músic de renom internacional de l’Escola Veneciana de compositors. Va jugar un paper important en la difusió de l’estil venecià tant a Itàlia com a Alemanya.


    Amilcare Ponchielli:  31 agost 1834 – 17 gener 1886

    Va néixer a Paderno Fasolaro (actualment Paderno Ponchielli), prop de Cremona. Als nou anys va guanyar una beca per a estudiar música al Conservatori de Milà, component la seua primera simfonia a l'edat de 10 anys.
    Dos anys abans de deixar el conservatori va compondre la seua primera òpera, basada en la novel·la I promessi sposi (Els promesos) d'Alessandro Manzoni. L'òpera va ser el gènere en què va destacar i en el que trobaria la fama.
    La seua òpera més difosa és La Gioconda, sobre llibret d'Arrigo Boito, adaptat d'un drama de Victor Hugo. Va ser estrenada l'any 1876 i després va ser revisada en diverses ocasions.